Avaluació en
l’educació
física.
Marina Pampló
Gúmer Peiró
Aida Pérez
Aitor Pérez
Juan Pérez
Sara Ramírez
1
INDEX
1. Avaluació, avaluació sumativa i avaluació formativa....................2
2. Tipus d’avaluació...........................................................................3
3. Consciència autoritària i pedagogia verinosa...............................4
4. Taula d’autoevaluacions................................................................5
5. Crítiques de Fernández-Balboa....................................................7
6. Finalitats........................................................................................8
7. Aportacions de Victor M López Pastor.........................................10
Bibliografia/ webgrafia......................................................................11
2
1. Busqueu definicions d’avaluació, avaluació sumativa i
avaluació formativa:
En primer lloc, el terme avaluació resulta un dels més utilitzats pels
professionals de l’educació. Normalment, està relacionat amb els exàmens i les
qualificacions, és a dir, amb la valoració dels productes de l’aprenentatge.
Aquesta utilització està associada amb la concepció de l’avaluació que
posseeix la major part de la població. El propi diccionari de la RAE presenta
dues definicions:
1- Assenyalar el valor d’una cosa.
2- Estimar, apreciar, calcular el valor d’una cosa.
D’altra banda, la concepció estàtica de l’avaluació tancada en aquestes
definicions no resulta altra sinó aquella que valora els resultats o productes i no
els procediments. A mesura que ha evolucionat l’enteniment de l’educació com
un procés en el qual intervenen diversos agents i circumstàncies que influeixen
en els seus resultats s’ha modificat, a més, la idea d’avaluació. Aquesta
modificació dóna més importància al procediment que al simple fet de valorar
els resultats finals.
En segon lloc, l’avaluació sumativa consisteix en sumar un conjunt de
qualificacions per tal d’obtindre un promedi. Es centra, principalment, en la
recollida de dades i en l’elaboració d’instruments que permeten mesures fiables
dels coneixements a avaluar.
Aquest tipus d’avaluació ens permet respondre diverses preguntes tals com:
¿Què aprenc al finalitzar la unitat? ¿Aconsegueix els aprenentatges esperats i
criteris d’avaluació de l’assignatura? ¿Estic preparat per afrontar una nova
assignatura associada?
L’avaluació sumativa permet, per tant, comprovar l’eficàcia dels processos
d’ensenyança-aprenentatge i orienta en la planificació de futures intervencions
ja que avaluem al final.
3
Els objectius que pretén aconseguir són:
1- Atorgar una mena de certificació.
2- Determinar i informar sobre el nivell aconseguit a totes les
administracions educatives (alumnes, institució, docents...).
Finalment, segons ens suggereix la RAE, (2001) allò formatiu en Educació es
relaciona amb donar forma, és a dir, fer cada vegada més humana a la
persona. Aquest procés de donar forma comença amb un coneixement previ dels
nostres objectius, també volem que els nostres alumnes aprenguen, treballant
al voltant d’ells i més tard, necessitarem constatar si realment hi ha
aprenentatge.
Situant-nos en un feedback, que consisteix en retroalimentar permanentment
per tal de reforçar, ajustar i dirigir el procés d’aprenentatge, optimitzant així els
resultats, parlarem aleshores d’una “Avaluació Formativa”.
Es realitza a l’acabar cada tasca d’aprenentatge i té l’objectiu d’informar dels
assoliments obtinguts i situar-nos al voltant d’on es troba realment el nivell de
dificultat i permetent així la cerca de noves estratègies.
2. Busqueu en manuals de pedagogia diferents formes
d’avaluació i diversos tipus d’avaluació, diferenciant entre
objectiva i subjectiva.
El primer que hem de diferenciar son dos maneres diferents d’avaluar. I existeix
l’avaluació subjectiva on les notes dependran dels criteris de la persona
avaluadora, normalment el mestre. D’altra banda hi ha una avaluació objectiva
on les notes depenen dels resultats de proves i test prèvies.
Des de aquest punt hi ha diferents tipus d’avaluació com ara:
- Avaluació formativa: té com finalitat millorar el procés
d’ensenyança-aprenentatge a través de la informació sobre les dificultats
trobades. Pretén la construcció del coneixement mitjançant el
perfeccionament de processos.
4
- Avaluació sumativa: avaluació de resultats per avaluar l’eficàcia
general del procés. S’avaluarà un conjunt d’activitats per valorar
l’aprenentatge.
- Heteroavaluació: l’alumne és extern a l’avaluació qui assumeix de
forma passiva els resultats.
- Coavaluació: l’alumne és objecte d’avaluació externa però alhora
serà participant en aquesta.
També podem diferenciar entre:
- Avaluació qualitativa: No són tan importants els resultats sinó la
qualitat dels coneixements adquirits.
- Avaluació quantitativa: al contrari té en compte la quantitat de
coneixements i objectius complits.
3. Desenvolupeu els conceptes de “consciència autoritària” i
“pedagogia verinosa”, introduïts per Fernández-Balboa.
A “Ètica i psicoanàlisi”, ErichFromm defineix la consciència autoritària com el
resultat del condicionament i la coacció als que la autoritat sotmet al individu
mitjançant dinàmiques de recompenses i càstigs.
El que succeeix és que, baix aquest condicionament, els individus tendeixen a
comportar-se d’una manera determinada per evitar el càstig arribant, fins i tot, a
interioritzar les pautes marcades com a pròpies. El fet de no seguir els
comportaments imposats deriven en el desenvolupament de sentiments de
culpabilitat. Açò porta a la repressió dels comportaments espontanis i anul·la la
personalitat pròpia donant major importància al poder de autoritat. Hi ha que
tindre en compte que aquestos comportaments són la base de la neurosi.
Segons la psicoanalista Alice Miller, la pedagogia verinosa te lloc cada vegada
que les persones adultes abusen del xiquet, física o psicològicament, baix el
pretext de que aqueix tipus d’accions són beneficioses per a aquest.
5
La víctima reprimeix les seues emocions i personalitat i accepta com normal
allò que li han fet creure. La personalitat acaba substituint se per la de la
persona adulta, però els sentiments reprimits, emmagatzemats al subconscient
apareixeran, més endavant, de manera inesperada amb conseqüències greus.
Les persones que ha patit aquest abús tendeixen a educar de la mateixa
manera a les generacions posteriors.
4. Pregunteu als vostres companys i companyes si durant la
seua època d’estudiants varen participar en experiències
d’autoavaluació. Dissenyeu una taula i exposeu els resultats.
ALUMNES EXPERIÈNCIA AGRADA O
NO
COM
T’AVALUAVES
UTILITAT
1 SI REGULAR SUBJETIVA DE VEGADES
2 SI SI SUBJETIVA DE VEGADES
3 SI SI SUBJETIVA DE VEGADES
4 SI SI OBJETIVA SI
5 SI SI SUBJETIVA QUASI SEMPRE
6 SI SI OBJETIVA SI
7 SI SI OBJETIVA SI
8 SI SI OBJETIVA QUASI SEMPRE
9 SI SI SUBJETIVA QUASI SEMPRE
10 SI SI OBJETIVA SI
11 SI SI OBJETIVA SI
12 SI SI OBJETIVA SI
13 SI SI SUBJETIVA DE VEGADES
14 SI SI SUBJETIVA SI
15 SI SI OBJETIVA SI
16 SI SI OBJETIVA SI
17 SI SI OBJETIVA SI
18 SI SI OBJETIVA SI
19 SI SI OBJETIVA SI
20 SI SI SUBJETIVA SI
21 SI SI SUBJETIVA SI
22 SI SI SUBJETIVA SI
23 SI SI OBJETIVA SI
24 SI SI SUBJETIVA SI
25 SI SI SUBJETIVA SI
26 SI SI OBJETIVA SI
27 SI SI OBJETIVA SI
28 SI SI OBJETIVA SI
29 SI SI OBJETIVA SI
6
30 SI SI SUBJETIVA SI
31 SI SI OBJETIVA SI
32 SI REGULAR OBJETIVA QUASI SEMPRE
33 SI SI SUBJETIVA QUASI SEMPRE
34 SI SI SUBJETIVA QUASI SEMPRE
35 SI SI OBJETIVA QUASI SEMPRE
36 SI SI OBJETIVA QUASI SEMPRE
37 SI SI SUBJETIVA SI
*La majoria s’avaluava seguint el model d’avaluació formativa.
Mostra:
· La enquesta s'ha fet al alumnat el grup 2nC de Magisteri.
Resultats:
· El 100% dels enquestats han experimentat el procés
d’autoavaluació.
· Al 94,6% dels enquestats li ha agradat l'experiència d'autoevaluarse,
mentre que a la resta (5,4%) ni els grada ni els desagrada (regular).
· Quant a la manera d'avaluar el 40% contesta que d'una forma
subjectiva i el 60% restant ho va fer objectivament.
· El 67.6% ha trobat útil aquest tipus d'avaluació, el 21.6% l’ha
trobat quasi sempre útil i el 10.8% restant sols de vegades.
7
5. Feu un resum de les crítiques de Fernández-Balboa a les
notes:
Existeix una sèrie de mites relacionats amb pràctiques d’avaluació tradicionals
dels quals Fernández-Balboa utilitza per tal de criticar les notes. L’autor intenta
desmuntar aquest mites aportant la seua pròpia opinió d’aquests.
1. Valor pedagògic de les notes: L’autor opina que de les notes no
s’aprèn res i no demostren allò que s’ha aprés. Donen avantatge, per
tant, a alguns i a uns altres no.
2. Naturalitat de les notes: Suggereix que no tenen res de natural,
s’utilitzen per establir jerarquia amb la gent.
3. Objectivitat de les notes: Per a ell les notes no resulten objectives, ja
que les preguntes són elegides de manera subjectiva pel professorat.
A més, el professorat tendeix de manera inconscient a classificar els
alumnes en relació amb les seues qualificacions.
4. La justícia de les notes: Fernández-Balboa ens aporta una interessant
reflexió al voltant de la manera d’avaluar a cada alumne. Cal conèixer
les possibilitats, circumstàncies i necessitats de cadascun d’ells perquè
no hi ha un ritme de treball igual per a tots.
5. La meritocràcia: Ací l’autor discrepa amb la creença que els exàmens
donen les mateixes oportunitats a tothom. Òbviament, aquell que tinga
millors recursos podrà optar a un millor resultat. A més, recolza la idea
que les notes tan sols beneficien en certs casos. En context meritocràtic,
els exàmens i les notes s’utilitzen per classificar als membres d’una
societat, mantenint així un sistema de classes socials i polítiques.
Els exàmens i les notes resulten un instrument de sacrifici on les
víctimes sempre els aspirants, per exemple la selectivitat.
6. Validesa de les notes i els exàmens: Com bé hem pogut observar en
l’anterior punt, l’autor rebutja en la majoria dels casos els exàmens. Per
a ell, els mètodes tradicionals no són vàlids. Sovint no mesuren el que
volem i no es poden generalitzar els resultats.
8
També, els exàmens no es qüestionen per les classes dominants i per la
incapacitat dels mestres per a qüestionar, tot açò dona peu a errors en la
avaluació.
7. La significació de les notes quantificades: Simplement, ens suggereix
que els nombres no serveixen per a valorar el coneixement ja que
aquest resulta intangible.
8. Satisfacció pel deure a complir: Els sentiments associats a les notes
resulten negatius o la satisfacció de complir el deure és un fruit de
l’autoritat. Els sentiments no estan basats en una societat humanista i
democràtica.
Aquestos mites al voltant de la satisfacció del deure complit formen part d’una
ideologia de l’avaluació i de “l’habits” de l’escolarització, les quals se combinen
per tal de crear una il·lusió que, realment, no va més enllà d’una realitat que no
es natural, sinó socialment construïda.
6. Quines són les finalitats de l’avaluació?
Al parlar de les finalitats de l’avaluació ens estem referint al per a què avaluar,
qüestió que no sempre està clara ja que molt sovint es confon l’avaluació amb
les qualificacions malgrat que són diferents. Aquesta meta general té distintes
finalitats o funcions entre les quals podem distingir:
1. Finalitat diagnòstica: Tracta de disposar informació significativa i
suficient per tal de proporcionar-nos una visió global que ens permeta fer
una valoració de la qualitat del procés educatiu, en el context en què es
desenvolupa i per a les persones implicades en el mateix. Així, podem
valorar la congruència dels objectius proposats, la utilitat dels mètodes
utilitzats i el propi rendiment de l’alumnat.
2. Funció orientativa: Avaluar no és tan sols conèixer el que ocorre o
reconèixer els errors, problemes o deficiències, sinó també l’avaluació és
important perquè permet el procés de millora. Aquesta finalitat permet a
l’alumne prendre consciència del seu propi aprenentatge i des d’aquí
implicar-se en el mateix a la mateixa vegada que ajuda al professor/a a
9
introduir els canvis necessaris en l’aprenentatge, activitats de suport i
reforç.
3. Motivadora: Malgrat que semble el contrari, l’avaluació pot i deu complir
una funció motivadora, tant per al professor com per al propi alumnat.
Conèixer les dificultats i posar en pràctica els mecanismes adequats per
tractar de superar-les, es considera un aspecte motivador sempre que
aconseguim confiança que és possible dita superació.
4. Finalitat de control-qualificació: Aquesta ens permetrà valorar
l’aprofitament que fem del procés d’ensenyança aprenentatge. El
problema no roman en què existeix aquesta funció, malgrat que sigui
important, sinó en què resulte l’única que asumisca l’avaluació. Tot i que
el professor tradueixi el resultat de l’avaluació i comet alguns errors, cal
tenir en compte que l’avaluació és un procés molt més global en què
molt més que promediar hi ha que integrar la informació disponible
analitzant-la adequadament i relacionar-la amb els objectius proposats.
5. Funció de promoció: Ja que l’avaluació de l’alumnat es entesa com una
valoració final on es comprova el grau de concepció dels objectius per
part de l’alumne, cal insistir en què l’avaluació s’ha d’entendre en tota la
seua amplitud i no en una simple qualificació. Per tant, el centre haurà
de determinar una mena de finalitats o objectius coneixent les
possibilitats de cadascú.
6. Funció d’acreditació: L’avaluació també té una funció acreditativa
mitjançant la qual deixa constància dels anys cursats, qualificacions
obtingudes i orientacions per a la millora. Per a tal cosa existixen
diversos documents en què s’arreplega aquesta informació com ara les
actes d’avaluació, l’expedient acadèmic, el historial acadèmic i l’informe
personal.
7. Funció de certificació: El resultat de l’avaluació manifesta
conseqüències relacionades amb la certificació dels estudis realitzats de
tal manera podem trobar-nos amb dues suposats com ara:
1.L’alumnat que ha finalitzat l’ESO ha de tenir les competències i
objectius bàsics que aquesta etapa implica obtenint així el títol.
10
2.L’alumnat que curse l’ESO i no obtinga el títol, rebrà un certificat
d’escolarització en el qual consten els anys i les matèries cursades.
7. Busqueu les publicacions de Victor Manuel López Pastor, feu
una relació i expliqueu les principals aportacions que ha fet a
l’avaluació en l’EF:
Algunes de les principals publicacions que hem trobat de Victor Manuel López
Pastor són les següents:
- LÓPEZ PASTOR, VÍCTOR M.; MONJAS AGUADO, ROBERTO; PÉREZ
BUNICARDI, DARÍO. (2003): Buscando alternativas a la forma de entender y
practicar la Educación Física escolar. Inde Publicaciones. Barcelona.
- LÓPEZ PASTOR, VÍCTOR M. (1999): Practicas de evaluación en
educación física: estudio de casos en primaria, secundaria y formación del
profesorado. Secretariado de publicaciones e intercambio editorial. Universidad
de Valladolid.
- LÓPEZ PASTOR, VÍCTOR MANUEL (2006): La evaluación en la EF.
Miño y Dávila Editores. Madrid.
El que el autor pretenia era aportar una alternativa més formativa i
educativa en la forma de entendre l’avaluació en l’escola i va desenvolupar,
per tant, tot un sistema d’avaluació que suposara una alternativa ètica,
seriosa, viable i rigorosa davant el model tradicional d’avaluació-qualificació
en l’Educació Física . Aquest nou sistema d’avaluació, conegut baix el nom
de “Avaluació Formativa i Compartida” ha sigut àmpliament difós, a través
de cursos, ponències, comunicacions i articles de revistes professionals, el
que ens demostra que es una proposta viable en qualsevol situació i context
educatiu.
11
Bibliografia:
- GÓMEZ, JOSÉ LUÍS (1998): La evaluación en Educación Primaria, una
perspectiva práctica. Editorial CCS, Madrid.
- LÓPEZ PASTOR, VÍCTOR M.; MONJAS AGUADO, ROBERTO; PÉREZ
BUNICARDI, DARÍO. (2003): Buscando alternativas a la forma de entender y
practicar la Educación Física escolar. Inde Publicaciones. Barcelona.
- LÓPEZ PASTOR, VÍCTOR M. (1999): Practicas de evaluación en
educación física: estudio de casos en primaria, secundaria y formación del
profesorado. Secretariado de publicaciones e intercambio editorial. Universidad
de Valladolid.
- LÓPEZ PASTOR, VÍCTOR MANUEL (2006): La evaluación en la EF.
Miño y Dávila Editores. Madrid.
Webgrafia:
http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_12705826_1.pdf
http://www.redescepalcala.
org/inspector/DOCUMENTOS%20Y%20LIBROS/EVALUACION/ECDH%2
0-%20EV%20-%20JLDM/EV%20-%20FINALIDADES.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada