0
InnovacionsenEducacióFísicaInn
ovacionsenEducacióFísicaInnova
cionsenEducacióFísicaInnovacio
nsenEducacióFísicaInnovacionse
nEducacióFísicaInnovacionsenE
ducacióFísicaInnovacionsenEdu
cacióFísicaInnovacionsenEducac
ióFísicaInnovacionsenEducacióF
ísicaInnovacionsenEducacióFísic
aInnovacionsenEducacióFísicaIn
novacionsenEducacióFísicaInnov
acionsenEducacióFísicaInnovaci
onsenEducacióFísicaInnovacions
enEducacióFísicaInnovacionsen
EducacióFísicaInnovacionsenEd
INNOVACIONS EN
EDUCACIÓ FÍSICA
PAULA MONTORO CORPAS
LUCÍA MARTÍ FRASQUET
AZUCENA MARTINEZ RUIZ
ANA ORTEGA PÉREZ
CRISTINA MARTÍNEZ PÉREZ
CRISTINA SEGURA MOLINA
MAGISTERI 2º B
EDUCACIÓ FÍSICA
1
Innovacions en Educació Física
· Introducció............................................................................................ 2
· Qüestions............................................................................................. 4
1. López Pastor diu que Tinning argumenta que en les facultats
predomina la docència esportiva i de rendiment. Busqueu els plans
d’estudis d’algunes FCAFE i esbrinar si això es així................... 5
2. Després de consultar diverses fonts feu una taula amb les
innovacions més importants que es donen en EF i les que es
poden donar al futur....................................................................... 7
3. Pregunteu als vostres companys i companyes si durant la seua
època d´estudiants varen participar en innovacions docents per
part del professorat.
Dissenyeu una taula i exposeu els resultats................................. 10
4. Feu un resum de l´article d´Eloisa Lorente. Què proposa? Amb
quina competència es relaciona?................................................. 11
5. Què és la pedagogia crítica? Què volen? Qui són?
Què proposen?............................................................................. 12
6. Resumiu el capítol d´Andrew Sparkes i responeu a la pregunta
perquè no canviem....................................................................... 16
· Conclusió............................................................................................. 18
· Bibliografia........................................................................................... 20
· Annexos.............................................................................................. 23
ÍNDEX
2
Innovacions en Educació Física
INTRODUCCIÓ
3
Innovacions en Educació Física
En aquest treball, anem a tractar les diferents innovacions pedagògiques
que es poden dur a terme en Educació física. D’una banda tractarem com es
podria millorar l’estatus d’aquesta assignatura, els diferents aspectes que hi
podem trobar en l’educació física.. Per altra banda estudiarem diversos
conceptes com són: l’autogestió, canvi reial, canvi superficial, control,
psicologia crítica (aclarits en diferents articles).
Aquest conceptes ens poden servir per a entendre per que als docents
els costa tant fer canvis(innovacions), ja que suposen problemes com per
exemple l’estrès i la falta de control del que també parlarem al llarg del treball.
Dins d’aquest apartat es tracta què podria oferir l’educació física des de la
pedagogia crítica
A més a més hem comparat el currículum de Educació física de diferents
universitats per esbrinar que predomina en l’esport; si el rendiment o la
participació.
4
Innovacions en Educació Física
QÜESTIONS
5
Innovacions en Educació Física
1. Lòpez Pastor diu que Tinning argumenta que en les facultats predomina la
docència esportiva i de rendiment. Busqueu els plans d’estudis d’algunes
FCAFE i averigueu si això es així.
UNIVERSITAT DE
CIÈNCIES DE
L’EDUCACIÓ I DE
L’ESPORT DE
VALÈNCIA (FCAFE)
UNIVERSITAT
AUTONOMA DE
MADRID (INEF)
DE RENDIMENT DE PARTICIPACIÓ
BÀSQUET
1º CURS GIMNÀSTICA
HABILITAT MOTRIU
HANDBOL EDUCACIÓ DEL
MOVIMENT
2º CURS ATLETISME EL JOC EDUCATIU I LA
INICIACIÓ ESPORTIVA
PREPARACIÓ FÍSICA ENTRENAMENT
ESPORTIU
FUTBOL FONAMENT EXPRESSIÓ
CORPORAL
3º CURS
JUDO EXERCICI FÍSIC PER A
LA QUALITAT DE VIDA
NATACIÓ EXERCICI FÍSIC PER A
POBLACIONS AMB
NECESSITATS
ESPECIALS
4º CURS PREVENCIÓ I 1º
AUXILIS
DE RENDIMENT DE PARTICIPACIÓ
1 CURS
EXPRESSIÓ CORPORAL
MOTRICITAT BÀSICA I
JOCS MOTRIUS
2 CURS
ACTIVITATS FISICO
DEPORTIVES EN EL MEDI
NATURAL
3 CURS
OCI I RECREACIÓ
ESPORTIVA
ACTIVITAT FISICA I
ESPORT PER A
PERSONES AMB
DISCAPACITAT
ENTRENAMENT ESPORTIU
4 CURS
EDUCACIÓ FÍSICA, SALUD
ESCOLAR I 1º AUXILIS
6
Innovacions en Educació Física
DE RENDIMENT DE PARTICIPACIÓ
1 CURS
ATLETISME
NATACIÓ
GIMNÀSTICA
RITMICA
2 CURS
GIMNÀSTICA
ARTISTICA
EXPRESSIÓ
CORPORAL
JUDO JOCS MOTORS
FUTBOL
ESQUÍ
CICLISME
3 CURS
PREFECCIONAMENT
ESPORTIU DE 1
ESPORT EN
GENERAL
ACTIVITATS
FISICO
RECREATIVES EN
EL MEDI NATURAL
4 CURS
ACTIVITAT FISICA
PER A ADULTS I
MAJORS
FITNESS
ACTIVITATS
RECREATIVES I
DE TEMPS LIURE
PSICOPEDAGOGIA
DE LA
MOTRICITAT I
NECESSITATS
ESPECIALS
JOCS, DANCES I
ESPORTS
TRADICIONALS I
ALTERNATIUS
DE RENDIMENT DE PARTICIPACIÓ
1 CURS
BALONCESTO HABILITATS MOTRIUS I
SISTEMÀTICA DE
L’EXERCICI
FÙTBOL
NATACIÓ
VOLEYBOL
2 CURS
ATLETISME ACTIVITAT FÍSICA I
ESPORTIVA EN EL MEDI
NATURAL
BALONMANO EXPRESSIÓ CORPORAL I
DANZA
3 CURS
BALONCESTO ACTIVITAT FÍSICA,
ESPORT I RECREACIÓ
HOCKEY EXPRESSIÓ CORPORAL
RUGBY JOCS I ESPORT EN EDAT
ESCOLAR
VOLEYBOL ENTRENAMENT ESPORTIU
4 CURS
ATLETISME ESPORT ADAPTAT I PER A
LA DIVERSITAT
BALONMANO
REMO
PIRAGÜÍSME
FÙTBOL
NATACIÓ
UNIVERSITAT DE
SEVILLA
UNIVERSITAT DE
GRANADA
(CCAFD)
7
Innovacions en Educació Física
En la majoria d’universitats si que predomina aquesta docència,
normalment estan enfocades sobretot al rendiment, excepte la universitat de
Madrid, que és la que menys esports específics té. La resta d’universitats estan
més o menys equiparades en les assignatures, els continguts i els objectius.
En conclusió, podem dir que la majoria d’universitats s’especialitzen en
treballar cadascun dels esports, pel que podem deduir que es tracta
d’assignatures de rendiment i també d’assignatures de participació, ja que els
jocs i la sociabilització son un altre objectiu essencial de la carrera i del futur
venidor.
2. Després de consultar diverses fonts feu una taula amb les innovacions més
importants que es donen en EF i les que es poden donar al futur.
La innovació en Educació Física són els canvis en la intervenció
didàctica del professor y materials que utilitza amb el fi de millorar la qualitat
educativa. Algunes innovacions giren al voltant d’aquests nuclis generals:
1. Innovació en la Concepció del currículum.
2. Innovacions provocades pels temes transversals en l’EF.
3. Innovacions en el concepte d’aprenentatge de l’EF.
4. Innovació en la concepció de l’EF.
5. Innovacions en la continuïtat de la pràctica d’EF i
esportiva.
6. Innovacions originades pels estils d’ensenyança.
Algunes de les propostes innovadores que s’han generat a partir de la
investigació a l’aula i la investigació individual són les següents:
8
Innovacions en Educació Física
Autors i treballs Lloc Temes treballats
Grups de treball de
Huesca: Adell, Larraz,
Generelo... (1986-2008)
Huesca
El treball grupal i col·laboratiu:
Espais de Acció-Aventura.
Seminari de TPC (Vaca,
1986, 1996, 2002)
Palència
El TCP (tractament pedagògic del
cos) en infantil, primària i
secundària.
Fernández-Rio (1998) i
Ruiz Omeñaca (1995)
Càceres i Gijón
La Rioja
Activitats Físiques Cooperatives i
Educació Física
Parra et (1999) i A.
Sánchez (2001)
Càceres
Zamora
Espais d’aventura i ambients de
fantasia
Projecte Kon-traste
(1999,2000,2001)
La Coruña,
Portugal
Motricitat, creativitat,
psicomotricitat...
El seminari de
l’ Educació Física
alternativa (1995)
Benavente
(Zamora)
L’EF Alternativa
GT. Interanivellar de I-A
de Segovia (1996)
Segovia
Avaluació en EF, EF en l’escola
rural, atenció a la diversitat
Fernández-Balboa (1993);
Cortes (1996); Durán
(1998)
Madrid, Zamora,
Barcelona
Tendències cap a una Educació
Física Crítica
9
Innovacions en Educació Física
Altres de les propostes estudiades i que es podrien aplicar en un futur
són les següents:
Autors i treballs Lloc Temes treballats
Sánchez Bañuelos, F. 1997 Madrid
Temes transversals de l’EF: la salut com
a prevenció de malalties i el benestar de
la persona
Ommo Gruppe Alemanya Noves concepcions educatives de l’EF
Hospital Nacional de
Paraplègics de Toledo,
(D. José Miguel López,
monitor esportiu)
Toledo
Activitats esportives amb persones en
minusvalideses físiques
Grup de treball d’Educació
Física per a Primària del C.P.R.
de Segovia
Segovia
Utilització d’elements de rebuig i
construcció de materials per a Educació
Física en Primària”.
Departament d’Expressió
Corporal de l’Escola
Universitària de Formació
del Professorat de Segovia
Segovia
Construcció i
improvisació de materials per a
l’Educació Física escolar
Carranza y Mora (2003) Barcelona Educació en valors i educació física
Mitchell (1993), citat per
Sánchez Bañuelos, (2001),
Madrid Motivació en educació física
Fernando, Oct. 1992
Cati, Nov. 1992
España Relacions socials i metodologia a l’aula
Viciana, J. (1993) Andalusia Unió entre àrees d’un centre escolar
Viciana, J. (1998). Andalusia
Innovació-investigació a les aules
d’Educació Física
Fullan (1993). Toronto
Canvis en educació depenent dels
docents
10
Innovacions en Educació Física
3. pregunteu als vostres companys i companyes si durant la seua època
d´estudiants varen participar en innovacions docents per part del professorat.
Dissenyeu una taula i exposeu els resultats.
1. Participaves de forma activa?
2. El professor deixava que opinares sobre la activitat al final de la classe?
3.Aceptava consells o activitats noves?
4. Sols jugàveu o era una assignatura en la que podies reflexionar?
5.Treballaveu de forma cooperativa?
6.El professor vos motivava?
7. El teu docent, tractava temes transversals?
8. La relació amb el professor era de confiança i
implicació?
9.Creus que l’assignatura de Educació física ha aportat algun canvi positiu en
la teua vida?
10. Teníeu el costum d’ autoavaluar-vos?
Lucía Cristina Carlos Carla Adrián Álvaro David Raquel Andrea Irene Alejandro Sergio Oscar
1. Sí Sí Sí Sí No Sí Sí Sí Sí No Sí Sí Sí
2. No No No No No No Sí Sí No Sí No Sí No
3. Sí No No No Sí No No No No No No Sí no
4. Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí sí
5. Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí sí
6. Sí Sí No Sí No Sí No No Sí Sí No No No
7. No Sí No Sí No Sí No No Sí No No Sí No
8. Sí Sí No No Sí No Sí No Sí No Sí Sí Sí
9. Si No No No Sí Sí Sí No No No SÍ No Sí
10. No No No No No No No No No No No No no
11
Innovacions en Educació Física
1. 11/13 Han contestat que Sí
2. 4/13 Han contestat que Si
3. 3/13 Han contestat que Si
4. 13/13 Han contestat que Si
5. 13/13 Han contestat que Si
6. 6/13 Han contestat que Si
7. 5/13 Han contestat que Si
8. 8/13 Han contestat que Si
9. 6/13 Han contestat que Si
10.0/13 Han contestat que Si
4. Feu un resum de l´article d´Eloisa Lorente. Què proposa? Amb quina
competència es relaciona?
L’article es centra en l’autogestió, i aquest concepte s’ha creat a causa
de la problemàtica que va sorgir pels resultats poc satisfactoris que obtenien
els xiquets, com ara: poca maduresa, poca cooperació i poca responsabilitat.
Damunt de tot això els professors no feien per donar una solució, sinó que
simplement culpaven als anteriors docents. A més, tampoc ajuda la figura
sobreprotectora dels pares.
Centrant-nos en el punt de vista social sobre aquesta matèria (EF), la
gent només la veu dedicada al joc i a passar-s'ho bé, en lloc de fer alguna cosa
productiva educativament.
Per tot això, per a millorar l’estatus de l’assignatura, es va fer un
experiment amb uns alumnes de l’ESO, durant 4 anys. Aquest consistia en
introduir l’autogestió, per a que els alumnes foren responsables del disseny de
l’organització de la sessió i també interaccionar amb el grup.
L’objectiu d’aquest experiment era que els alumnes foren responsables
de si mateixos, considerant el que s’ha tractat en l’assignatura i interessant-se
per anar mes enllà, prenent decisions i sabent les possibles conseqüències,
amb l'objectiu de que els alumnes s'informen al voltant de l'assignatura.
12
Innovacions en Educació Física
Per a dur a terme els objectius anteriors, s’ha de conèixer el punt de
partida en el que se situen els alumnes. A més, la figura que adopta el
professor és molt important, perquè l’actitud d’aquest influirà directament en el
xiquet. El docent cal ha de tindre clar que no imposarà la seua opinió, sinó que
farà de guia de l’aprenentatge, encara que òbviament s’implicarà i potenciarà el
treball cooperatiu. L’avaluació d’aquest projecte serà explicada pel professor
des del principi ja que els docents hauran d’autoavaluar-se.
Finalment, es pretén que totes les matèries contribueixen a l’emancipació la
presa de decisions, treball en grup, ... i no sols a l’EF.
5. Què és la pedagogia crítica? Què volen? Qui són? Què proposen?
LA PEDAGOGIA CRÍTICA
Hui en dia, la tecnologia s’ha desenvolupat molt ràpidament, i això ha
facilitat el desenvolupament de noves activitats i habilitats físiques. Però, hem
de tindre cura amb les tecnologies ja que poden tindre conseqüències
perilloses. Així doncs, són els essers humans els que hem de determinar el
caràcter ètic-social dels seus usos i preguntar-nos quin tipus de societat volem
fomentar i quines activitats són coherents amb la societat.
Ara bé... què ha de fer un educador si vol fomentar la justícia social en la
societat?
“Un educador deu ser una persona madura i equilibrada emocionalment,
compromesa amb la seua funció, preocupada per la persecució d’uns fins
valuosos, que poden ser justificats des de el punt de vista ètic. Per això hem de
iniciar canvis radicals, no sols en les nostres formes de pensar, sinó també en
les nostres formes d’educar. “
13
Innovacions en Educació Física
Un educador haurà de fomentar l'estima cap a la diversitat, com ara:
donar pas a la dignitat sense violència, inspirar la convivència mitjançant la
raó i empatia...
· Què és?
És una proposta d’ensenyament que intenta ajudar als
estudiants a que se qüestionen i desafien la dominació i creences
que la generen.
· Què volen? Què proposen?
La pedagogia crítica és una teoria que proposa a través de la pràctica,
que els estudiants aconsegueixen una consciència crítica dins de la societat.
En aquesta tradició, el mestre treballa per a guiar als estudiantes a
qüestionar les teories i les pràctiques considerades com repressives, animant a
generar respostes alliberadores tant a nivell individual com col·lectiu, les quals
ocasionen canvis en les actuals condicions de vida.
Moltes voltes els estudiants es qüestionen a si mateixos com membres
d’un grup o procés social ( religió, nació, cultura o rols). Seguidament comença
a veure la seua societat imperfecta i és on el estudiant intentarà canviar la
naturalesa opressiva de la societat.
· FIzclarence i Hickey:
Fizclarence i Hickey es van centrar en el frenar la violència en l’esport i
la crítica de les forces socials que les promouen. Aquests van dir que
mitjançant el establiment de la pedagogia que destaca la importància del
respecte cap als demés, ajudaran a que esportistes que promouen esports
violents, desenvolupen discursos que acaben amb l’abús i la dominació.
· Què podria oferir la educació física des de la pedagogia crítica?
L’educació física, no sols contempla el cos humà de forma científica,
sinó que també el contempla com una series de construccions culturals,
14
Innovacions en Educació Física
històriques i socials on els interessos estan constantment en tensió. Depenent
principalment dels grups dominants, ideologies o zones geogràfiques.
L’educació física amb una orientació crítica, podria oferir múltiples
possibilitats educatives apropiades per a tots mitjançant el disseny i l’aplicació
de noves formes de moviment que fomenten el mutu enteniment i la integració.
6. Resumiu el capítol d´Andrew Sparkes i responeu a la pregunta perquè no
canviem.
En aquest capítol d´Andrew Sparkes es parla de lo difícil i complex que
és fer un canvi real educatiu, en relació al enfocament del exercici físic, de la
salut o de l’ ensenyança alternativa dels jocs esportius.
Entenem com canvi real un procés multidimensional que implica
alteracions en les creences, els estils d’ensenyança i els materials (canvis
innovadors), al no ser així, ens trobarem amb un canvi superficial que és el que
predomina en els cercles educatius, com pot ser: la utilització de materials
nous, noves habilitats i estratègies que suposen canvis fàcils en la practica de
l´ensenyança i la transformació d´aquelles creences, valors e ideologies ja
existents.
Per exemple: molts professors d´educació física accepten gratament un
llibre nou sobre exercici físic i salut o sobre l´ensenyança alternativa dels jocs
esportius i ho apliquen en els seus programes com recursos materials. Este és
l´aspecte més visible del canvi i el més fàcil de introduir.
A continuació hi ha diversos autors que ens porten a una reflexió sobre
si realment els professors són tan innovadors com pareixen o sols fan canvis
superficials.
15
Innovacions en Educació Física
La dimensió subjectiva del canvi
Hi ha professors a les escoles que emprenen els seus propis canvis de
manera voluntària, és a dir, innoven per la seua pròpia iniciativa, però d’altra
banda, també hi ha uns altres que no estan d’acord en impulsar aquestes
innovacions. La majoria dels professors fan els canvis influenciats pels seus
propis companys, i apliquen el mateix model, com si aquest es tractara d’un
canvi proposat per un departament governamental. Cada professor ha de fer
significativa la seua proposta de canvi, on la seua efectivitat serà jutjada pels
criteris següents:
- ¿El canvi atén potencialment a una necessitat?
- ¿ Aprendran alguna cosa?
- ¿Esta clar el canvi amb respecte el que el professor
tindrà que fer?
Tots aquests criteris estan relacionats, i , si estan
expressats en termes vagues i ambigües poden crear confusió d’ una claredat
falsa sense canvi. Això ocorre quan la gent creu que ha canviat, però sols ha
assimilat els adorns superficials d´una nova pràctica o pot crear una dolorosa
falta de claredat sense canvi, ocorre quan s´intenta introduir innovacions
ambigües i poc clares baix unes condicions que no recolzen als professors a
l´hora de donar-li un sentit al que has fet.
El canvi es presenta de tal mode que no te en compte la realitat
subjectiva dels professors implicats.
Alguns professors poden percebre un canvi beneficiós, però altres poden
considerar-los com un canvi costós.
Per exemple, si els costos de temps, energia i la amenaça del sentit de
competència son alts, és probable que la proposta de canvi es considere
costosa i els perdedors perceben que les pèrdues superen als guanys. Per el
contrari si els canvis impliquen un sentit de domini, èxit i motivació és molt
probable que siga valuosa i recompensable, que són els guanyadors els que es
perceben ells mateixos experimentant amb el canvi els guanys i les pèrdues.
16
Innovacions en Educació Física
El canvi és una experiència molt personal, tots els professors que es
vegen afectats pel canvi deuen tenir l’oportunitat de treballar a través d´aquesta
experiència de manera que les recompenses siguin iguals per a tots.
El control dins de perspectives diferents i contràries.
Els professors gasten molta energia i temps intentant controlar l'ambient
a fi d'afavorir i controlar el que és preveu, a fi de que augmente l'ordre i es
reduïsca l’estrès, ja que l'ensenyança és una tasca difícil, complexa i
estressant, la qual crea molta pressió diària en el professor. Cal dir que el
control de l'aula és essencial per a l'ensenyança, però no sempre
s’aconsegueix, ja que aquest no cal imposar-ho als alumnes com un dret sinó
treballar-ho amb ells freqüentment com una meta e intentar aconseguir-ho.
Remarcar que el control és la clau per a que les coses en la classe funcionen.
S'han identificat una sèrie d'estratègies per a establir i mantenir el
control, però amb el temps estes estratègies es converteixen en rutina, i els
canvis en la rutina són més difícils de dur a terme. De vegades, per a alguns
professors un canvi pot suposar un problema, per això cal ser conscients dels
costos i beneficis que pot suposar fer un canvi. Per mitjà del diàleg i les
diferents perspectives i opinions de professors hi ha que ajudar als que no
volen introduir canvis, o bé per que els suposa molt esforç i problemes, o bé
per que se senten amenaçats per les noves practiques pedagògiques. Els
últims han d'aprendre d'altres professors i treballar col·lectivament per a
solucionar els problemes que troben al realitzar el canvi, de mode que
aconseguisquen un sentiment de domini.
Per a concloure, podem dir que: és tan llarg ,difícil i complex el procés
per a realitzar un canvi real que es necessita planificació, reflexió, flexibilitat,
control i energia, però sobretot sensibilitat a les necessitats d'altres companys.
17
Innovacions en Educació Física
· Perquè no canviem?
Molts professors no accepten adquirir noves tècniques o formes de dirigir
estratègies, degut a que per a ells pot suposar desafiar els valors essencials
que els individus mantenen respecte als propòsits de l'educació. Per a altres,
quan es tracta de realitzar un canvi en el currículum, pot suposar desajustos
importants entre les seues aspiracions i la realitat. I finalment, altres assenyalen
la magnitud de la tasca a l'hora de crear un canvi real en el currículum de
l'educació física.
18
Innovacions en Educació Física
CONCLUSIÓ
19
Innovacions en Educació Física
Per a concloure dir que hi ha moltes formes d'innovar en l'educació
física. algunes innovacions poden suposar poc esforç com per exemple utilitzar
nous recursos materials, com un llibre; altres en canvi resulten més difícils com
per exemple adquirir noves tècniques o formes de dirigir estratègies. hi ha
professors que innoven i altres que no.
A més a més hem vist també que en l'educació física uns professors són
mes teòrics i altres més pràctics al realitzar el programa, també depenent de
l’escola o de les universitats , dels programes que tingueu, (sent la mateixa
assignatura) en unes predomina el rendiment i en altres li donen més
importància a la participació.
El mes important es fer innovacions, ja que estes aporten vida a
l'assignatura i remarcar alguns aspectes fonamentals per a aquells que
desitgen iniciar el canvi:
- Assumeix que els col·legues necessiten algun tipus de pressió per a
canviar.
- El canvi real requereix temps, ja que els sistemes de creença no poden
canviar de la nit al dia.
- No esperes que tots o inclús la majoria de la gent o grups canvien
ràpidament.
Açò no garanteix que es produïsca el canvi que es pretén. Hi ha major
probabilitat que ocórrega si els que intenten iniciar el canvi o alguna innovació
es conscients de les complexitats del procés i del paper central que juguen els
seus companys de treball en l'èxit o fracàs d'aquest procés.
20
Innovacions en Educació Física
BIBLIOGRAFÍA
21
Innovacions en Educació Física
- López Pastor, V.M.(2008). Propuestas de desarrollo de la EF: dos décadas de
innovación en españa. Actes del IV de la AECD.
- Fernández- Balboa, J:M. (2001). La sociedad, la escuela y la EF del futuro.
En, José Devís La Educación física, el deporte y la salud en el siglo XXI. Alcoi:
Editorial Marfil.
- Lorente, E. (2008). Estimular la responsabilitat i la iniciativa: autogestió en
educació física. Apunts. Educació Fisíca i Esports, 92, 26-34.
- Sparkes, A. (1992). Reflexiones sobre las posibilidades y los problemas de
cambio en educación física. En, Devís y Peiró, Nuevas perspectivas
curriculares en EF. Barcelona: Indice, 251-266.
22
Innovacions en Educació Física
ANNEXOS
23
Innovacions en Educació Física
ANNEX 1: Preguntes de
l´examen
1. Diferencia entre innovació i canvi
2. Diferencia entre canvi real i superficial
3. Què és la pedagogía crítica?
4. Què pretén l’autogestió?
5. Propasa 3 innovacions que duries a terme en un futur.
24
Innovacions en Educació Física
ANNEX 2: Preguntes sobre
l´activitat
· No és necessari fer innovacions per millorar l’Educació física.
· El canvi és un procés complex i requereix molt de temps.
· Depèn del professor que els alumnes treballen més el rendiment que la
participació.
· La pedagogia crítica no te res a veure amb l’educació.
· Sempre s’ha de estar disposat a fer canvis en qualsevol assignatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada